Data:

• Aprendre a llatar (elaborar objectes amb pauma)
• Conèixer les plantes que tradicionalment a’han utilitzat en la cistelleria.

Places limitades. Les inscripcions es realitzaran segons ordre d’arribada, per telèfon: 977053778 o info@cdrmuseudelapauma.cat

Descripció:
El margalló (Chamaerops humilis) és l’única palmera autòctona d’Europa. A les Terres de l’Ebre la podem trobar des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud. La preparació de la primera matèria implica un procés llarg que ens porta de la fulla de la pauma verda al brins. A l’acció de creuar els brins per formar una trena que després serveix per fer diferents objectes se’n diu llatar.
A llatar s’aprendrà durant la primera part de la tarda i tot seguit es farà una passejada fins arribar al Racó de les Fibres Vegetals. Aquest Racó es tot un exemple de recuperació paisatgística de l’entorn natural. S’ha passat de tenir un abocador incontrolat de runes a un espai didàctic per afavorir la reproducció i el coneixement d’espècies vegetals. Unes plantes que s’han utilitzat tradicionalment amb finalitats cistelleres i les altres utilitzades dins de l’àmbit domèstic de manera totalment utilitària.
Activitat complementària a les 20 hores al Museu de la Pauma presentació de la recerca del programa de l’IPEC- Documentació del Centre de Promoció de la Cultura Popular Tradicional Catalana: El treball de la pauma als pobles del Parc Natural dels Ports.

Des del 31 de juliol fins al 29 d’agost restarà oberta al públic a la Casa de Cultura l’exposició fotogràfica “De la Terra a l’Univers: la bellesa de l’evolució del cosmos”.

Organitza: Centre d’Estudis d’Ulldecona.

Col·laboren: Ajuntament d’Ulldecona i La Caixa

Horari i lloc: del 31 de juliol al 29 d’agost tots els divendres i dissabtes de 19,00 a 21,00h. i els diumenges i festius de 12,00 a 14,00 h. i de 19,00 a 21,00h. a la Casa de Cultura (C/Major, 56).

CEU: cartell exposició Univers

Una molt bona oportunitat per a introduir-se en l’enigmàtic i apassionant món de l’Univers i l’espai que ens envolta i redescobrir aquell cel nocturn del que sempre volem saber més. L’observació estarà conduïda i comentada per membres de l’Associació Astronòmica Aldebaràn de La Sénia.

Ah, i podeu portar el vostre telescopi si en teniu!!!

Us esperem!!!

El lloc de trobada va ser l’estació on es va aplegar nombrós públic d’arreu de les nostres terres, interessat en aquests capítols de la Història de la nostra vila.

Des d’allí varem marxar cap El Castell d’Ulldecona on la Núria Sauch ens va fer reviure per què aquest lloc va ser essencial per al control del territori des d’èpoques molt llunyanes fins els conflictes del segle XIX, on ens va emmarcar en el període que ens ocupa. Un lloc geoestratègic clau per a controlar tant la vila d’Ulldecona com els diferents accessos des de qualsevol dels punts cardinals.

Des d’allà la visita va continuar pel nucli d’Ulldecona on la plaça de l’Església va ser la protagonista dels comentaris per ser l’antic centre neuràlgic i nucli de poder i on van tenir lloc fets molt destacables en els conflictes carlistes.

També es van aturar a la “Casa de Raga”, que acollí el 1860 a Carlos VI de Borbón, Conde de Montemolín, i es van esmentar els carrers actuals amb una toponímia relacionada amb personatges importants d’aquest període com l’Avinguda del Comte de Montemolín i el General Cabrera.

A Mas de Barberans, es va fer una observació nocturna del cel. En aquest sentit, cal indicar que aquest poble és el més elevat de la comarca del Montsià i, per això, també un dels que presenta menys contaminació lumínica, el que facilita l’observació dels estels.

Per les festes de Sant Bartomeu, a finals d’agost, hi va haver la possibilitat “d’anar al vilà” per a conèixer oliveres, pedra en sec i formes de vida al secà al municipi de la Sénia.

Coincidint amb la celebració de la Diada de l’11 de Setembre, la proposta és un recorregut pel carlisme del segle XIX a Ulldecona. Les festes Quinquennals d’Alcanar, a l’octubre, és el marc en què es realitzarà un itinerari per les restes, especialment els búnkers, de la Guerra Civil a les Cases d’Alcanar.

Tancarà aquest seguit de rutes un acostament al procés d’elaboració de l’oli a Santa Bàrbara al llarg del temps durant dues jornades al mes de novembre.

Els darrers anys la realització d’itineraris al voltant del patrimoni natural o cultural entès en sentit ampli s’ha convertit en una manera habitual de fer difusió d’aquells elements que cada comunitat valora com a referents del seu passat històric, del seu entorn natural o del seu imaginari col·lectiu.

Segons les entitats organitzadores, en relació amb la tasca divulgativa i d’investigació que els centres d’estudi que participen de l’activitat porten a terme habitualment, “tenim entre mans aquest projecte de col·laboració per a l’any 2009 amb la idea de valorar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural dels municipis situats al voltant del Sénia”.

L’organització dels itineraris va a càrrec del Grup d’Estudi Rossell 750 Aniversari, l’Associació cultural Lo Rafal d’Alcanar i els centres d’estudis seniencs de la Sénia, d’Ulldecona, planers de Santa Bàrbara, Lo Codolar de les Cases d’Alcanar i Lo Lliscó de Mas de Barberans. Compten amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner (IRM), la Generalitat de Catalunya, l’Antena del coneixement de la URV a la Sénia, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Montsià i els ajuntaments dels municipis participants.

I per a fer un tast…

“Vivim envoltats permanentment de radiació que els nostres ulls no poden veure. Fins l’any 1932, el coneixement de l’Univers sempre s’havia basat en observacions òptiques. El desenvolupament científic i tecnològic al llarg del s. XX ha permès poder accedir a observar l’Univers en tot l’espectre electromagnètic, podent extendre la finestra observacional a ones ràdio, infraroges, raigs X i raigs gamma. Això ha permès fer grans descobertes sobre l’Univers en que vivim, com els quàsars, les erupcions de raigs gamma (GRBs), o la radiació de fons de microones. En aquesta conferència exposarem alguns dels resultats més impactants.”

El proper dissabte dia 6 de juny a les 20 h. a la Casa de Cultura farem al nostre poble la presentación del documental de Màrius Pons La batalla de la memòria.  Es tracta d’una coproducció entre Televisió de Catalunya i Mario Pons Produccions Audiovisuals. Pensem que es tracta d’un document molt especial per comprendre els conflictes en què es va veure inmersa la nostra societat durant la Guerra Civil i les conseqüències que això ha suposat a curt i a llarg termini.

El documental ha acabat de surtir del forn. Es va fer la presentación oficial a Tortosa el passat mes de gener. El dia 19 de febrer es va projectar per TV3 dins del programa El Documental. El comentari que en fa la pàgina web de TV3 és el següent:

“ El documental fa una lectura, en clau ebrenca, d’una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’una aproximació molt local a un conflicte civil amb implicacions continentals, i, al mateix temps, és una reflexió sobre la universalitat de la violència.” (http://www.tv3.cat/videos/1046719/La-batalla-de-la-memoria)

És important que, gracies amb l’ajut de l’Antena del Coneixement de la URV, puguem fer la presentació de reportatge al nostre poble. Ens acompanyarà l’autor, Màrius Pons, i el narrador actiu, Josep Sánchez Cervelló. Estem segurs que tots plegats passarem una bona estona i aprendrem moltes coses sobre el nostre passat immediat. Us esperem!

L’acte s’emmarca dins de les Jornades de Cultura de la Sénia

Portada del número 99-100 de la revista Contraportada del número 99-100 de la revista

L’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar publicà el número 0 de la revista informativa Lo Rafal durant les festes del Remei de 1988. Segons l’entitat, “ara ja hem arribat al centenar amb una edició especial que pretén ser un espill de cap a on volem caminar d’ara endavant”.

El disseny d’aquest número és especial, per tal de commemorar el que algunes revistes aconsegueixen, superar els vint anys. La portada és un dibuix encarregat a l’artista canareva Pepa Reverter i que ha dissenyat per a Lo Rafal en exclusiva. La contraportada és la portada habitual i la publicitat ha estat substituïda per fotos-denúncia i per articles més extensos. El número té un considerable pes fotogràfic i compta amb múltiples col·laboracions, d’exredactors, de periodistes i del poeta i director de la Fundació Carulla Carles Duarte.

Lo Rafal ha comptat fins al moment amb les col·laboracions de cantants, escriptors, cuiners, actors, músics i esportistes de renom. La divulgació cultural, la defensa del patrimoni i la informació crítica han menat els seus objectius.

Des de l’associació recorden que “sempre pensant en fer aquelles innovacions que ens situen a l’avantguarda de les publicacions locals, fa un parell d’anys vam decidir un nou disseny i fer un canvi d’imatge a la revista, des de la qual fem un seguiment de qüestions d’actualitat que resulten d’interès social per al municipi”.

Ara es plantegem un nou repte: ampliar el nombre de pàgines, introduir millores en el disseny per garantir-ne la qualitat i apostar per la difusió del patrimoni com a poble, “sense desatendre temes d’informació local que abordarem amb una major profunditat”. La revista Lo Rafal sortirà, a partir de l’any vinent, amb una periodicitat trimestral, quatre vegades a l’any: Pàsqua (març-abril), Sant Joan, Setembre i Desembre. Tot i que encara queda pendent un exemplar d’enguany que es publicarà a primers de 2009.

En ser una revista sense ànim de lucre, tot aquest esforç és possible gràcies als subscriptors, lectors, anunciants i institucions que confien en la publicació, “cosa que ens encoratja a seguir endavant, tot i el sacrifici que això significa per a totes les persones vinculades a l’entitat”, indiquen des del consell de redacció de la revista. L’equip compta amb una dotzena de col·laboradors que aporten idees i les expressen a través de cada exemplar de la revista.

A partir d’ara Joaquim Buj n’assumirà la direcció i Lo Rafal reforçarà el vessant divulgatiu amb números trimestrals. Aquest any l’Associació de Publicacions en Català ha festejat les revistes que han fet 25 anys i es pot dir que ha estat l’any de les revistes, amb tot un seguit d’actes commemoratius, un dels quals és la publicació de la primera història de les revistes en català, un llibre dirigit per la periodista Carme Ferré Pavia, fins ara directora de Lo Rafal.

20 anys d’activitats

Tot i que els principals esforços se centren en la revista, l’entitat també ha realitzat, al llarg d’aquestes dues dècades, jornades culturals i un premi infantil i juvenil de contes durant deu anys. Laura Sancho i altres persones que després s’han incorporat a la redacció van participar-hi en aquest concurs.

Lo Rafal també prepara la quarta enquadernació de la revista que comprendrà els números publicats durant el període 2003-2008, la qual es podria presentar durant la 3a. Trobada de centres d’estudis i entitats al voltant de Sénia que l’associació organitzarà a Alcanar durant el segon semestre de 2009, “ens agradaria fer-ho coincidir amb les Festes Quinquennals”, manifesta el director.

L’associació cultural també prepara un itinerari pel patrimoni de la darrera Guerra Civil (sobretot búnquers i nius de metralladora) que encara es conserva la costa canareva. El recorregut formaria part d’un seguit de rutes promogudes per entitats i centres d’estudis de la Sénia, Ulldecona, Santa Bàrbara, Amposta, Mas de Barberans, Rossell i Alcanar amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner.

El consistori, encapçalat per Baptista Beltran, d’Iniciativa per Catalunya, havia comprat el 1988 els terrenys d’una casa contígua a l’edifici de l’ajuntament, un casalici de modernisme tardà, propietat de la famíla O’Connor, per enderrocar el vell i fer-ne un de nou al que havia estat jardí dels O’Connor. Els baixos de la vella casa de la vila amagaven un altre edifici civil que ja es coneixia però que es mantenia silenciat: una cisterna del segle XVII, últim vestigi de la muralla canareva, que havia de ser arrasada per deixar davant l’ajuntament una plaça de ciment, plana.

El juny de 1991, però, IC perd l’alcaldia pel pacte entre la resta de partits. Un informe tècnic la data i la cisterna és batejada per Agustí Bel, col·laborador matiner de l’entitat Lo Rafal, com cisterna del Vall. Es tracta d’una construcció única a Catalunya i prou singular a Occident. Té volta, 35 metres de llarg per 6 d’ample i per 7 d’alçària, la qual cosa suposa una capacitat de més d’un milió de litres d’aigua. A partir d’aquest moment la publicació de l’entitat, que duu el mateix nom, comença una campanya informativa que després esdevindrà de lluita i defensa d’aquest element del patrimoni local, lligat per a la seva desgràcia als enfrontaments polítics.Notícies, entrevistes a tots els representants locals i articles d’opinió sobre el tema ocupen el 1991 i 1992 les pàgines de la revista, mentre l’oposició d’aleshores, IC [1], escampa només un eslògan: “Volem la plaça plana” i anomena a la cisterna del Vall la caleta del digne (una caleta és un supositori i l’alcalde d’aleshores, del PSC, és farmacèutic). La primavera de 1993 el debat sobre el futur de la cisterna no es pot ajornar, s’ha enderrocat el vell ajuntament i la volta en queda a la vista. Lo Rafal publica de l’arquitecte Siegfried Kurze “Una proposta per a la plaça de l’ajuntament nou”, que pensa com salvar la volta i fer accessible l’ajuntament que construiran.

Davant la virulència dels enfrontaments verbals, al maig es crea una Junta per a la Defensa del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat d’Alcanar, a la qual s’adhereixen professors, arquitectecs i veïns en general i que redacta un manifest de defensa i recull centenars de signatures. L’estiu següent Lo Rafal publica un número extraordinari que ha de reforçar postures abans que un canvi polític es pugui endur la cisterna del Vall o la seva volta: el dossier informatiu l’acompanya un apartat satíric i a l’editorial, la proposta de fer-hi un Museu de l’Aigua. Quan la cisterna s’asseca, s’arranja i s’hi fan actes culturals, fins i tot casaments, tothom la veu. IC demana en enganxines i pins “Cisterna, rectificació”, referint-se, presumiblement, al fet que la conservessin però arranessin la volta. Volien dir mutilació.

Quan Beltran torna a governar, de 1999 a 2003, l’Associació Cultural Lo Rafal té preparada la documentació per sol·licitar que la Generalitat la declari bé cultural d’interès nacional, amb les mesures cautelars de protecció que això comporta, per si hi hagués indicis que se la pot malmetre. A 2001 Lo Rafal considera la cisterna fora de perill però no és l’únic element patrimonial pel qual s’ha de lluitar.

Patrimoni de l’aigua

La proposta de fer a la cisterna del Vall un Museu de l’Aigua volia, de retruc, cridar l’atenció sobre altres elements patrimonials que encara estan descuidats. Uns dels actes culturals de l’entitat va ser muntar a la cisterna del Vall una exposició fotogràfica sobre les fonts naturals de la serra de Montsià, en un cicle d’activitats i trobades sobre el patrimoni lingüístic i natural que l’associació va anar fent durant els anys noranta. Ara com ara, però, es troben en perill d’extinció les infraestructures rurals lligades a l’aprofitament de l’aigua, substituïdes necessàriament per motors elèctrics i el rec per goteig. Encara l’aigua ha estat protagonista de la transformació agrària local, a través del pous, i aquests estaven afectats pel transvasament de l’Ebre, que havia de començar a finques de propietaris canareus.

Són sense catalogar i cada cop en pijor estat motes (sínies), canalats, pous, piquetes i basses (safareigs). Que siguin de propietat privada no hauria de treure la necessitat de promoure’n públicament la conservació i afavorir que aquests elements de l’arquitectura tradicional de la Catalunya nova, molt lligada a l’essència àrab, es mantinguin. La revista ha anat dedicant espai constantment al patrimoni, tant en seccions gràfiques com en altres de divulgatives i fins i tot de denúncia.

D’altres elements patrimonials i paisatgístics són en perill pel canvi urbanístic: els prats, cases de camp a les hortes vora el mar amb una disposició diversa a la masies o als masos. Els masos, a les estribacions del sud de la serra de Montsià; tota l’arquitectura de la pedra en sec lligada sobretot al cultiu de l’olivera (màrgens, balones i barraques), i les mateixes oliveres centenàries, quan no mil·lenàries, que viuen una veritable febre de trasplantament i poda oriental per semblar enormes bonsais a jardins de xalets moderns.

Del patrimoni lligat a l’àmbit local encara hem de destacar que ens els darrers anys sovinteja el “segrest” de camins i lligallos (camins ramaders) que són integrats a finques privades i estroncats. Ara que l’estudi dels lligallos a les nostres terres ha avançat, cal que l’Administració reclami aquest espai públic que s’ha de preservar. La força d’articles escadussers sobre aquests temes no es pot comparar a una campanya com la de la cisterna, que va durar anys dedicada al mateix element, però són tants els fronts desatesos que com a mínim, pensem que el record de cada d’un ells pot fer un efecte inventarial i recuperador de la memòria.

Les torres defensives costaneres que daten del segle XVI i encara les de la Guerra Civil (búnkers) són un altre dels elements fóra del casc urbà que mereixen atenció, així com el pont dels Estretets, de data incerta (romà, medieval?), però que no per això mereix l’abandonament en què es troba.

Catalogació mínima

Malgrat l’esforç en els darrers anys en l’arranjament dels jaciments íbers de la Moleta del Remei i els sants Jaumes, del manteniment de l’Església i de l’ermita del Remei i la salvació de la cisterna del Vall, Alcanar presenta ara un clar dèficit en la catalogació i manteniment del seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic. [2] Atès que és impensable que cada un d’aquest elements generi tants esforços units com la campanya que ara fa 15 anys va salvar la cisterna, volem fer-ne una llista propositiva i alertadora d’accions a emprendre.

• L’ús dels casalicis: els grans casals de la ciutat, quatre en total i d’estils diversos, es troben en situació incerta. El dels O’Connor va perdre el jardí després de ser comprat per l’ajuntament, la seva restauració, encara que dubtosa, l’ha convertit en una casa d’exposicions. La casa del marquès de las Atalayuelas, a la plaça Major d’Alcanar, és propietat de Caixa Catalunya, que fa anys que la té tancada, així com el seu jardí. L’anomenat Palau ha estat venut després que el seu jardí, considerat verd privat [3], fos arrasat. La casa senyorial dels Sunyer també és en venda i es desconeix l’estat del seu jardí.

• Altres jardins: en un municipi amb poquíssimes àrees verdes dins els casc urbà, tant aquests jardins com alguns altres, com el de la biblioteca municipal, també abandonat, són d’una importància cabdal.

• Unitat arquitectònica del nucli antic: les cases de tot el nucli antic han de tenir disposicions de rehabilitació i construcció per a preservar-ne la convergència arquitectònica.

• Torre del carrer Nou i cisterna del Vall: en ser les úniques parts que resten de les antigues muralles, identificació i cura del manteniment. Iniciatives per a instal·lar panells informatius foren necessàries també a l’església, del s.XVII i protagonista de lluites carlines, als pous de calç de l’ermita del Remei i a d’altres elements patrimonials que puguin evidenciar un recorregut per les diverses etapes de la història viscuda.

• Des d’aquest punt de vista, les restes àrabs i la necessària cata de vestigis romans haurien de ser empreses a llarg termini.

• La catalogació i preservació d’aquells que es triïn d’elements del patrimoni arquitectònic popular: pous, motes, canalats, barraques, prats, rafals… Els propietaris haurien de comptar amb ajuts públics per al seu manteniment, potser en alguna forma d’exempció d’impostos.

• La vigilància i denúncia de la usurpació de camins i lligallos, sovint en zones molt properes al nucli urbà.

• La planificació d’accions sobre el patrimoni amb un cartipàs realista i coordinat amb totes les forces polítiques. El patrimoni, com li va passar a la cisterna del Vall, no pot ser el cavall de batalla de cap partit ni la seva bèstia negra.

En aquestes humils i limitades ratlles, Lo Rafal vol reclamar, com a entitat, el que fa en cada número des de fa 18 anys, preocupació per un patrimoni que no pot esperar tot el temps del món per a ser “redescobert” i que necessita d’atenció i actuacions. Sovint les entitats no comptem més que amb la voluntat de fer-ne difusió i amb la insistència constant.

[2] No ens estendre’m ací a explicar la defensa que es fa constantment des de l’associació dels elements paisatgístics de la costa mediterrània, tant en perill: el marjal de les Cases d’Alcanar i Sòl de Riu, la desembocadura del riu Sénia, es troben en un punt d’intens cobejament urbanístic.

[3] Això significa que és de propietat privada però està catalogat com d’interès públic i ha de continuar sent una àrea verda.