enviat per lasenia el 23 gener 2012 amb General
Passi d’un audiovisual i presentació dels llibres d’Onada Edicions.
- La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i del Montsià. Diversos autors
- Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela. De Carlos Julián
Centre Obrer de la Sénia
Dissabte 28 de gener de 2012. 19 h.
Organitza: Antena del Coneixement de la URV a la Sénia i Centre d’Estudis Seniencs
Col·labora: Onada edicions i Centre Obrer de la Sénia
enviat per ulldecona el 22 desembre 2011 amb General, Presentacions
enviat per ulldecona el 30 novembre 2011 amb General
Això és una prova.
enviat per admin el 26 novembre 2011 amb Itineraris
Els centres d’estudis de les Terres de Cruïlla vam estrenar un breu video, elaborat pels companys del Centre Cultural Traiguerí amb imatges dels itineraris que hem ofert enguany pel patrimoni del Montsià i el Baix Maestrat, també vam anunciar la incorporació al grup de més centres d’aquesta comarca del nord del País Valencià.
Aquí teniu alguns apunts d’altres aspectes que vam comentar a la presentació de Jesús:
Es tracta de passejades per a descobrir part del patrimoni dels municipis de les comarques veïnes del Baix Maestrat i el Montsià.
La idea sorgeix a partir de les trobades conjuntes realitzades pels centres d’estudis de la Sénia, Ulldecona, Santa Bàrbara i Mas de Barberans junt amb les associacions de Rossell i Lo Rafal d’Alcanar per unir esforços.
Amb el temps s’hi han afegit les Cases d’Alcanar, Los Taulons de Sant Rafel i el Castell i Traiguera.
Disposem del WEB TERRES CRUILLA i ALTRES ACTIVITATS, com ara trobades i xerrades.
“Ens vam adonar que els darrers anys la realització d’itineraris al voltant del patrimoni natural o cultural entès en sentit ampli s’havia convertit en una manera habitual de fer difusió d’aquells elements que cada comunitat valora com a referents del seu passat històric, del seu entorn natural o del seu imaginari col·lectiu”. En relació amb la tasca divulgativa i d’investigació que els centres porten a terme habitualment, van iniciar l’any 2009 la col·laboració en la realització d’itineraris pels diferents municipis.
Enguany s’han incorporat el Grup Excursionista L’Escletxe, que col·labora amb la ruta de Rossell i el Centre Cultural Traiguerí, el qual ha aportat un itinerari propi pel municipi de Traiguera.
Ara som:
- Centre d’Estudis Planers
- Grup Excursionista l’Esquetxe
- Grup d’Estudis “Rossell 750 Aniversari”
- Centre d’Estudis Seniencs
- Centre d’Estudis d’Ulldecona
- Associació Cultural Lo Rafal
- Centre d’Estudis lo Codolar
- Centre d’Estudis lo Lliscó
- Grup de Catalogació Los Taulons
- Centre Cultural Traiguerí
enviat per admin el 18 octubre 2011 amb General, Itineraris
La sèquia mare que portava les aigües del riu Sénia cap a Ulldecona i Alcanar, entre altres localitats riberenques, va permetre el desenvolupament d’un gran nombre de molins als pobles del sud del Montsià.
Aquesta puixança econòmica va marcar els inicis de la població dels actuals Sant Rafael (Baix Maestrat) i el Castell (barri d’Ulldecona, situat enfront a la banda catalana del riu). La ruta s’inicià a la pista de ball del barri Castell, per visitar el conjunt Molí de l’Om, el pont i la urbanització, també el Mas dels Macos. El trajecte finalitzarà al pas del Canyaret, situat al terme de Sant Rafel per la marge dreta del riu Sénia. L’organització va anar a càrrec del Grup de Catalogació Los Taulons.
Els molins a Alcanar, fa molt poc temps, encara eren un sistema productiu, un mitjà de treball i un recurs econòmic, però actualment ja no n’hi ha cap en funcionament. Segons la historiadora Helena Fibla, a mitjans del segle XIX, el municipi comptava tan sols amb sis molins d’oli i tres molins fariners.
Però, a principis del segle XX s’experimentà un destacat augment en l’aparició d’aquest tipus d’indústria, que multiplicà per quatre la quantitat d’edificis moliners dedicats a l’elaboració d’oli. Són escasses les restes materials que es conserven d’aquest patrimoni canareu, la ruta mostrà els testimonis de l’evolució que experimentaren en el sistema de producció a Alcanar. Es van visitar tres molins del poble, un dels quals és el de Tadeo, l’últim que va estar en funcionament fins fa pocs anys, ubicat a la plaça del Camí Ample. L’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar i el Centre d’Estudis Lo Codolar, de les Cases, s’encarregaren de dur a terme aquest recorregut. Les dues sortides formaren part de la tercera edició dels Itineraris per les Terres de Cruïlla que organitzen des de l’estiu els centres d’estudis i entitats culturals de Santa Bàrbara, Rossell, la Sénia, Mas de Barberans, Traiguera, Ulldecona, Sant Rafael i el Castell, Alcanar i les Cases.
Foto de Tadeo
enviat per lasenia el 3 octubre 2011 amb General, Itineraris
Per fer la pujada ens vam trobar a les 9:30 del matí del dia 17 de setembre quaranta persones a la Font de Sant Vicent. Hi havia gent d’ Alcanar, La Sénia, Barri Castell, Sant Rafel, Sant Jordi, Mas de Barberans i Traiguera, a qui va donar la benvinguda Vicent Matamoros, president del Centre Cultural Traiguerí, entitat organitzadora de la pujada. Tot seguit va fer una breu presentació sobre la Font de Sant Vicent i el seu origen, en base a la promesa que fa fer el Sant en la seua predicació de 1413, en la que va dir que mai s’acabaria l’aigua en aquest lloc, i la posterior construcció de la capella l’any 1611. A continuació va donar les instruccions generals per la pujada: sortida amb cotxe per la Via Augusta i aparcament a peu de la serra. Pujada a peu amb una durada aproximada d’una hora, salvant un desnivell de 300 metres, amb parades per descansar i escoltar les explicacions sobre la vegetació autòctona a càrrec de Jarkov Reverté, que va explicar particularitats de la vegetació forestal.
Es van veure exemples d’adaptacions dels arbres i arbustos per poder resistir als factors limitants, com la sequera, el pasturatge i els incendis. Una de les plantes més adaptades a les condicions extremes són les argilagues o gatoses (Ulex parviflorus ), que tenen les fulles diminutes per adaptar-se a la sequera, punxes per a no ser menjades pels ramats i unes llavors molt longeves que germinen després del pas dels incendis. Com a curiositat també es va explicar que el pi blanc (Pinus halepensis) té dos tipus de pinyes, les normals que s’obrin quan estan madures i les xerotines, que es queden tancades fins que passa un incendi forestal . La primera pinya que fa el pi blanc, entre els 12 i 14 anys, sempre és xerotina.
Un cop dalt de la serra, i abans d’accedir a les restes de l’ermita, es van repassar els pobles i les muntanyes que es veuen des del cim. Com que la visibilitat no era molt bona no es podia veure el cim del Penyagolosa, però sí els pobles de Sant Mateu, Canet, Rossell, la Sénia, Sant Rafel i el Barri Castell, Alcanar, Traiguera, Vinaròs, Benicarló i Peníscola.
En arribar a l’ermita, Armando Vericat ens va explicar el poc que se sap de la història del lloc. Hi ha un document, signat pel bisbe de Tortosa, Jaume d’Aragó, a Almassora el 8 de març de 1369, pel qual s’autoritza al consell i jurats de la vila de Traiguera a construir una ermita en honor dels sants Pere, Honorat i Àlex. El lloc el regentava el franciscà Berenguer Cabot, sota l’autoritat del rector de Traiguera.
Pocs anys després, el 1384, ocorre la troballa de la verge de la Font de la Salut. Això marca possiblement la decadència de l’ermita de sant Pere. La Font de la Salut és un lloc molt més accessible, amb aigua, a més de la fama miraculosa de la verge. Un indret que els segles XVI i XVII esdevingué un punt de pelegrinatge importantíssim, tant popular com de personatges històrics destacats. Tots aquests condicionants fan pensar que la gent de la vila prengué partit per la Font de la Salut, abandonant l’ermita de Sant Pere.
No se sap quan es va destruir, encara que pogué ocórrer durant la Guerra del francès, ja que allí hi van haver forts enfrontaments entre les tropes del general francès Rumford i els hòmens de Assenci Nebot, “el Frare”.
Per acabar la visita es va fer un recorregut per la cova a càrrec de Paco Grañana i Felipe Luís Grañana. Allí es conserva un aljub on s’arreplegava l’aigua, i per les parets hi ha algunes creus antigues pintades de color roig i negre.
Com que anàvem bé de temps vam baixar pel camí de la Jana i vam tornar per la sendera que va per la base de la Serra de Sant Pere, on es conserven marges i construccions de pedra en sec.
CENTRE CULTURAL TRAIGUERÍ
enviat per lasenia el 2 setembre 2011 amb Activitats, General, Itineraris, Presentacions
Durant les festes majors de la Sénia, el Centre d’Estudis Seniencs i l’Antena de la URV a la Sénia han desenvolupat diverses activitats:
- 22-08-2011.Presentació de la novel·la guanyadora del premi Nadal 2011 “Donde nadies te encuentre” a càrrec de l’autora, Alicia Giménez Bartlett
- 24-08-2011: Xerrada a càrrec de Victòria Almuni. El riu de la Sénia, dels Ports a Sol de Riu. Activitats humanes i transformació del paisatge.
- 25-08-2011: Itineraris per les terres de Cruïlla: Itinerari pel riu Sénia i visita al Centre d’Interpretació al Molí la Vella.
Informació més detallada al blog del Centre d’Estudis Seniencs
enviat per admin el 23 agost 2011 amb General, Presentacions
enviat per admin el 17 agost 2011 amb General, Itineraris
enviat per ulldecona el 16 agost 2011 amb Activitats, Itineraris
Croquis de la vila d'Ulldecona al s.XIX
Durant la setmana de festes, el Centre d’Estudis d’Ulldecona ha preparat un itinerari per anar descobrint les restes d’una part important de la història de la vila: l’Ulldecona fortificada.
La vila d’Ulldecona era un recinte fortificat, envoltat de muralles, que tenien uns cinc metres d’alçada amb un gruix que anava del setanta als cent vint centímetres. Disposava de quatre portals fortificats, el de Tortosa al nord-est i el de València al sud-oest, als extrems del carrer Major i en direcció a les dos ciutats esmentades, també hi havia el portal de Morella al nord-oest i el de la Mar al sud-est, que donaven sortida als vilatans en els flancs laterals de la vila.
Tenim notícia que l’any 1391 el mural de la murada comptava amb trenta-quatre torres, regularment espaiades, que reforçaven el sistema defensiu al llarg de tot el perímetre emmurallat.
Si féssim una secció de l’espai que estem explicant ens trobaríem que a la part de dins hi hauria les cases adossades a la murada, a continuació vindria el vall, que no necessàriament havia de ser molt profund, estava separat del camí de ronda per una renglera de moreres, després el camí de ronda que quedava tancat per la part de fora per les tanques dels vergers que envoltaven la vila.
Durant el segle XVIII, la muralla i els valls deixen de tenir els efectes defensiu que havien tingut fins aleshores, i llavors l’Ajuntament comença a vendre parcel·les del vall, majoritàriament als propietaris que confrontaven amb la murada, i que de bon principi ho feien servir de pati, que posteriorment edificaren, amb això la murada va ser finalment engolida per una població que necessitava estendre’s més enllà del seus límits.
L’any 1854 es va tombar el portal de Tortosa i l’any 1868 el de València, a fi de donar més espai per la circulació de bagatges i els carruatges del correu, ja que el carrer Major va passar a ser carretera. Entre 1884 i 1887 s’enderroquen el portal de la Mar i el de Morella.
Us proposem un itinerari per a descobrir tots els molts vestigis que hi queden d’aquest passat no tant llunyà i que se’ns amaga a la vista com si mai hi hagués hagut cap fortificació protegint Ulldecona.
L’itinerari es realitzarà el dia 27 d’agost de 2011, dissabte, a les 10:30h
El lloc de sortida serà al Passeig de l’estació, davant de l’estació de trens
L’itinerari serà conduit de la mà d’en Joan Roig, historiador local.
